–
Almancul disesiet tortis di formadi – al disè Milio- Ce disie? –
–
Cumò, al jere impussibil che Milio al savès se a vevin disesiet tortis di
formadi a Skorphult, e no lu disè nancje, parcè che nol voleve contà bausiis.
Al disè dome cun tante furbetât:
–
“ Almancul disesiet tortis di formadi, ce disie?”
–
- Za o viôt, o viôt – a disè la comandante.
–
Milio al là. Al veve fât la sô part. Al saveve che par mieze ore la
comandante a sarês stade su le strade par Skorphult.
–
E in chest Milio al veve calcolât just. Lui, Fredo e la piçule Ide a
restarìn in vuaite daûr di une tasse di lens e la vioderin là fûr, involuçade
tal sô pesantissim sial di lane e cu la borse di cercandule sot dal braç. Vele
in partence par Skorphult. Ma cemût proviodi un simil fastidi! Che arpie a sierà
la puarte e a ficjà la clâf dentri de borse. Ce biele azion! Cumò chei puarets
a jerin sierâts come in tune preson!
–
“ Cumò Tite il Gnogno al podeve ancje tentà di scjampà une altre volte,
ma si sarès inacuart che no si scherçave cun jê “ cussì a pensave sodisfate la
comandante inviantsi bande Skorphult, a la velocitât che lis sôs gruessis
gjambis i permetevin.
Milio
si fasè indenant. Al tirà la puarte e le cjatà inclostrade. Lu faserin ancje
Fredo e la piçule Ide; sì, ma a jere sierade, nol jere di sbalià.
Ducj
i puars a scomençarin a ingrumâsi daûr dal barcon
Nessun commento:
Posta un commento